Que a ningú no l'estranye el titular. Crec que és evident que estes dos persones han fet pel nostre país més que la majoria dels projectes culturals, nacionalistes, cívics i religiosos que hi ha actius. Amb Aznar gran part de la societat és va adonar d'una evidència: Espanya no és una nació, és un nacionalisme. Amb Font de Mora la societat s'ha adonat que associar-se contra el govern botifler de Camps no és fer país, és una necessitat democràtica. El resultat de tot plegat és que quan creix la democràcia decreix Espanya, creix el País Valencià. Paradoxal, veritat?
Tindre clar este concepte és alguna cosa més que emocionar-se amb una o altra bandera, va més enllà de les llengües i sobrepassa de llarg qualsevol partit polític. Tindre clar este concepte és tindre clar que les persones són les que paguen els impostos, tenen els drets i els deures. Les persones són les que parlen, pensen, s'enamoren, s'equivoquen, ploren i riuen.
La vaga convocada per l'ensenyament valencià el pròxim 28 d'abril és un símptoma que mostra un País Valencià malalt, infectat d'un virus. La política valenciana no la fan els ciutadans valencians, no servix als seus interessos i necessitats. La societat ara reacciona i s'adona que hi ha quelcom estrany en la gestió dels seus esforços, els seus somins i el seus diners. Fins ara ningú no es feia una pregunta clau: Què es fa amb els meus impostos? Però els temps canvien i a voltes cal que una parada cardíaca es recupere amb una descàrrega elèctrica. Quan la descàrrega s'aplica en xicotetes i mesurades dosis el cos humà l'assumix amb incomoditat, però sense reaccionar-hi. Malgrat que el cos s'acostuma a la llarga això no és així, ja que la descàrrega és produïda per un agent aliè al propi cos i si la intensitat va en augment arriba un dia en què el cos reacciona i la rebutja!
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Tindre clar este concepte és alguna cosa més que emocionar-se amb una o altra bandera, va més enllà de les llengües i sobrepassa de llarg qualsevol partit polític. Tindre clar este concepte és tindre clar que les persones són les que paguen els impostos, tenen els drets i els deures. Les persones són les que parlen, pensen, s'enamoren, s'equivoquen, ploren i riuen.
La vaga convocada per l'ensenyament valencià el pròxim 28 d'abril és un símptoma que mostra un País Valencià malalt, infectat d'un virus. La política valenciana no la fan els ciutadans valencians, no servix als seus interessos i necessitats. La societat ara reacciona i s'adona que hi ha quelcom estrany en la gestió dels seus esforços, els seus somins i el seus diners. Fins ara ningú no es feia una pregunta clau: Què es fa amb els meus impostos? Però els temps canvien i a voltes cal que una parada cardíaca es recupere amb una descàrrega elèctrica. Quan la descàrrega s'aplica en xicotetes i mesurades dosis el cos humà l'assumix amb incomoditat, però sense reaccionar-hi. Malgrat que el cos s'acostuma a la llarga això no és així, ja que la descàrrega és produïda per un agent aliè al propi cos i si la intensitat va en augment arriba un dia en què el cos reacciona i la rebutja!
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.
El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.
I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.
No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.
Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.
Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada