I tot açò va en orris amb la derrota d'Almansa. Abolicions dels furs dels països de la Corona d'Aragó, malgrat que es respecta parcialment, excepte en el cas valencià, el dret foral. Tots els territoris s'assimilen a la manera de Castella, i amb això este regne s'amplia fins a la mar Mediterrània. Adéu llengua, moneda, lleis, etc...Comencem a ser castellans, o siga, s'inicia la construcció oficial de l'Espanya nacional. València hagué d'acostumar-se a ser una ciutat ocupada, amb presència de tropes aquarterades a la Ciutadella, al costat del convent de Sant Doménec, però també en altres edificis, com ara la mateixa Llotja, que fou caserna fins al 1762. I s'inicia la recuperació econòmica amb els sectors de la seda o el taulell i destaquen figures de la Il·lustració com Pérez Bayer o Gregori Maians. El 1776 naix a la ciutat de València la Sociedad Económica de Amigos del País que promou avanços en l'agricultura o la indústria i aixopluga la creació d'institucions econòmiques, cíviques i culturals.
El 23 de maig de 1808 València s'alça en armes, amb figures com El Palleter, contra el setge de les tropes napoleòniques dirigides pel general Macey. Un segon intent, ara del general Suchet, aconseguix dominar la ciutat fins el 1813. En ple Trienni Liberal(1820-1823), Elío, capità general de València i amb la causa del rei Ferran VII que va abolir la liberal i antisenyorial Constitució de Cadis del 1812, és executat amb el garrot vil. Encara hui un carrer de la capital porta el seu polèmic nom. Li seguix l'antiliberal Dècada Ominosa(1823-1833) i amb ella la Inquisició executa a València la seua última víctima el 1824, el mestre Gaietà Ripoll.
Arriba la regència de Maria Cristina, que junt amb el govern d'Espartero, posa punt i final al període antiliberal. La ciutat viu un clima revolucionari, amb enfrontaments entre liberals i republicans, i amb l'amenaça de les tropes carlines del general Cabrera des del nord. Durant esta etapa convulsa, el 1833 es creen les províncies i es posa en marxa la desamortització de l'Església que arriba el 1837. El regnat d'Isabel II constituïx una etapa de relativa estabilitat i de creixement per a València, on milloren substancialment les infraestructures i els servicis d'abastiment d'aigua, pavimentat, gas i transports, alhora que s'hi dugueren a terme importants projectes, com ara el del port.
El 1873 es proclama la Primera República Espanyola, en un ambient radicalitzat, que esdevé la insurrecció cantonalista. El Cantó de València no té el caràcter revolucionari d'altres ciutats com ara Alcoi, però el govern de Madrid ofega la rebel·lió mitjançant les armes i sotmet la ciutat a un intens bombardeig. Després de la fi de la república Alfons XII arribà a València, camí de Madrid, l'11 de gener de 1875, i poc després és proclamat rei.
La restauració borbònica i l'equilibri entre conservadors i liberals permanéix a València fins la concessió del sufragi universal masculí el 1890, a partir del qual el republicanisme, que tenia Vicent Blasco Ibáñez al capdavant, ascén considerablement fins a convertir-se en la força més votada de la ciutat.
Durant la segona meitat del s. XIX la burgesia, especialment l'agrària, enriquida per la introducció del cultiu de la taronja, però també de l'expansió de la vinya i altres cultius, impulsa el desenvolupament de la ciutat. Este auge econòmic es correspon amb una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia dels valencians, que havia estat ferotgement bandejada des de temps de Felip V. Cap al 1870 comença a reeixir la Renaixença, un moviment compromés amb la llengua i les tradicions valencianes. A les posicions inicials, pròximes al romanticisme de Teodor Llorente, s'hi enfronten els plantejaments més reivindicatius de Constantí Llombart, sobrenom de Carmel Navarro Llombart i creador de Lo Rat Penat el 1878.
Des de l'últim quart de segle València comença a créixer de forma decidida. S'enderroquen les muralles el 1868, s'obrin les grans vies i s'urbanitza l'Eixample. Catorze municipis perifèrics s'annexionen a la ciutat: Patraix, Beniferri, Russafa, Benimaclet, Orriols, Benimàmet, Borbotó, Mauella, Campanar, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Carpesa, Massarrojos i Benifaraig.
I la resta vos convide a conéixer-la per la principal font que he fet servir: València a la Viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada