dimecres, 8 d’abril del 2009

Breu història de la meua ciutat (1a part)

València naix romana el 138 ac per designi del cònsol Dècim Juni Brut. Els principals nuclis de població són aleshores Saguntum i Illici. La ciutat canalitza les aigües per a reg, encunya moneda pròpia i és representada amb la imatge d'una ciutat sobre les aigües acompanyada d'una cornucòpia. L'any 75 ac es destruïda per la guerra entre Pompeu i Sertori i abandonada durant 50 anys. Al segle I ja ha recuperat la seua població i comença a construir infraestructutres. Al segle III, amb la decadència de l'Imperi Roma, entra en decadència i és ocupada pels visigots.

A partir del 711, durant la conquesta musulmana, Balansiya rep també el nom de Medina al-Turab o ciutat de la pols o el fang. Amb l'entrada a l'Islam s'incorpora la nova llengua, religió i costums. Amb la constitució de les taifes la ciutat es recupera i el s. XII s'alça una nova muralla. Del 1094 a 1102 un mercenari cristià, El Cid, la conquerix. Seguidament és ocupada pels almoràvits restaurant-hi el culte musulmà i el 1171 passa a ser dominació almohade.

El 1238 Jaume I i tota la caragolà de Ximo. Repoblaments, Els Furs i configuració quasi definitiva del mapa. Perdoneu que em salte la guerra dela Unió, les guerres contra Castella, el Compromís de Casp. Durant estos segles es construïxen les Torres dels Serrans, la Llotja i el Micalet de la Seu, ximpum tiracatapum mec, s'ha obert com una magranaaaaaa. I perdoneu si tampoc aborde amb profunditat el Segle d'Or, els papes Borja, les Germanies o la Inquisició nacionalista castellana. I amb això arribàrem a la fi del cicle històric més conegut, o com a mínim, més present a l'imaginari col·lectiu nacional. No em puc estar de dir que malgrat que no ho parega el nostre poble també ha tingut història abans i després de Jaume I!