iCat fm: La normalitat d'una ràdio en valencià al 87.5 fm

Des de fa un parell de mesos he sintonitzat a ma casa, a València ciutat la sintonitze al 87.5 fm, un dial que m'acompanya quan navegue per la Xarxa, quan em dutxe i quan conduïsc el cotxe. Són tres moments ben importants per a mi, considere que per a molta gent, i des d'aleshores em trobe molt ben acompanyat gràcies a la música d'iCat fm. Per als qui encara no la conegueu és una ràdio fresca i actual. La locució és íntegrament en valencià i forma part del grup de Catalunya Ràdio.

És a més l'única ràdio que haja sentit mai que emet la música que jo ja abans escoltava pel meu compte: des de Massilia Sound System fins a Franz Ferdinand o Gossa Sorda, passant per Antony and the Johnsons. Vos recomane a tots que la sentiu perquè de bon segur bos agradarà!

Informació oficial

La proposta musical d'iCat fm és totalment innovadora, fuig dels cànons clàssics de la fórmula musical:

Apostem per nous artistes, per la divulgació, per la qualitat, per la música en català (30%), i pels sons de la música del món. Parem especial atenció a la música francesa i italiana, a més d'altres ritmes mediterranis. La música anglosaxona, que ocupa prop del 50% de la programació musical, també opta per artistes i valors emergents al costat d'altres de consagrats.

L'especialització, la divulgació i també la paraula són presents a iCat amb Albert Puig, Max Sunyer, David Talleda, Mingus B. Formentor, Josep Martín, Jordi Fàbregas, Núria Balaguer, Quico Pi de la Serra, Lluís Gendrau, Pablo Larraguíbel, Bruno Sokolowicz, Jordi Tardà, Albert Reguant, Txell Bonet i Lluís Marrasé.

La proposta musical d'iCat fm és al web http://www.icat.cat/ amb cinc canals musicals: TotCat, que emet música interpretada exclusivament en català; iCatjazz, un ampli i rigorós panorama internacional de jazz; MusiCatles, un autèntic viatge sonor arreu del món; Mediterràdio, el canal especialitzat en la música dels països del Mediterranis i Xahrazad, el canal més nou d'iCat.cat on s'apleguen les millors veus femenines.

Aznar i Font de Mora, patriotes valencians!

Que a ningú no l'estranye el titular. Crec que és evident que estes dos persones han fet pel nostre país més que la majoria dels projectes culturals, nacionalistes, cívics i religiosos que hi ha actius. Amb Aznar gran part de la societat és va adonar d'una evidència: Espanya no és una nació, és un nacionalisme. Amb Font de Mora la societat s'ha adonat que associar-se contra el govern botifler de Camps no és fer país, és una necessitat democràtica. El resultat de tot plegat és que quan creix la democràcia decreix Espanya, creix el País Valencià. Paradoxal, veritat?

Tindre clar este concepte és alguna cosa més que emocionar-se amb una o altra bandera, va més enllà de les llengües i sobrepassa de llarg qualsevol partit polític. Tindre clar este concepte és tindre clar que les persones són les que paguen els impostos, tenen els drets i els deures. Les persones són les que parlen, pensen, s'enamoren, s'equivoquen, ploren i riuen.

La vaga convocada per l'ensenyament valencià el pròxim 28 d'abril és un símptoma que mostra un País Valencià malalt, infectat d'un virus. La política valenciana no la fan els ciutadans valencians, no servix als seus interessos i necessitats. La societat ara reacciona i s'adona que hi ha quelcom estrany en la gestió dels seus esforços, els seus somins i el seus diners. Fins ara ningú no es feia una pregunta clau: Què es fa amb els meus impostos? Però els temps canvien i a voltes cal que una parada cardíaca es recupere amb una descàrrega elèctrica. Quan la descàrrega s'aplica en xicotetes i mesurades dosis el cos humà l'assumix amb incomoditat, però sense reaccionar-hi. Malgrat que el cos s'acostuma a la llarga això no és així, ja que la descàrrega és produïda per un agent aliè al propi cos i si la intensitat va en augment arriba un dia en què el cos reacciona i la rebutja!

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l'aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s'ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d'aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d'ella governeu.

No penses en una gavina, ni en una rosa! (2a part)

Els partits espanyols porten als valencians anys d'avantatge en el que respecta a la creació de marcs de referència a l'Estat, també al País Valencià. Malgrat que Lakoff o contempla en l'eix esquerra-dreta nosaltres ho farem en el nacional espanyol-valencià. En el nostre cas cal tindre present que els partits espanyols porten anys d'avantatge als partits valencians. El PPSOE dóna suport als seus intel·lectuals, creen oportunitats per a ells als mitjans de comunicació. Els partits espanyols, a través dels seus think tanks, contemplen la importància d'emmarcar, i treballen com emmarcar cada tema. Ells treballen com establir estos marcs de referència, com mantindre unida la seua gent.

Per la seua banda, els valencians arrosseguen uns mites que no els permeten d'avançar. El primer d'ells ve de la Il·lustració i es formula de la següent manera: La veritat ens farà lliures. Si nosaltres simplement li contem a la gent els fets, com la gent està composada per éssers racionals, arribarà a les conclusions correctes. Però la realitat és ben diferent ja que si els fets no encaixen en els seus marcs, el marc es manté i els fets reboten.

El segon dels mites, també amb origen a la Il·lustració, diu així: És irracional anar contra els propis interessos. Per tant, una persona normal, que és racional, raonarà en favor del seu propi interés. Igualment que en el cas anterior el seu interés pot restar substituït pel seu marc de referència i per exemple votar al PP perquè s'identifica amb el discurs de “campe qui puga” o votar el PSPV-PSOE perquè s'identifica amb la seua imatge de partit d'esquerres. Ben present als nostres carrers és la frase que el millor és que unes eleccions guanye el PP per a fer diners i després guanye el PSPV-PSOE per a repartir-los.

Finalment, en tercer lloc trobem la metàfora que assimila la campanya política amb la campanya de màrqueting. Amb això el candidat queda identificat com el producte a vendre, i les seues posicions en els diferents temes com les característiques del mateix. Això ens porta a la conclusió que les enquestes solen determinar quines qüestions o candidats van endavant. Però això no funciona així. El PPSOE diu el que idealísticament desitja. Per tant, s'ha de prendre com a complement, però el treball de reemarcament és bàsic, si ja està fet tens molt de treball avançat. Això es coneix com el llenguatge orwellià, és a dir contradictori, que consistix en no dir el que vols fer sinó el que la gent vol escoltar. I els partits nacionals valencians, que dins el marc espanyol són els nacionalistes, patixen d'hipogonició, és a dir, careixen de conceptes definits amb una sola o un parell només de paraules. Els nacionals valencians actuen així a la defensiva, sentint-se atacats, però incapaços d'explicar-se degut a que només ho saben fer amb explicacions llargues o inclús redundants. Al revés que els partits espanyols, els partits valencians no pensen estratègicament.

Totes les valencianes i els valencians tenen ambdós models: el del pare estricte i el dels pares protectors, també el d'espanyol i valencià, malgrat que d'una manera passiva o activa.

No penses en una gavina, ni en una rosa! (1a part)

George Lakoff, (1941), és professor de Lingüística a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, als Estats Units. Va ser un dels fundadors de la Semàntica Generativa en lingüística als 60, fundador de la Lingüística Cognitiva en els 70, i un dels investigadors de la Teoria del Llenguatge en els 80. El 2004 va editar Don't think of an elephant (No penses en un elefant) que l'ha catapultat a la fama i he considerat oportú fer l'adaptació d'este llibre i els seus estudis al País Valencià, ell ho fa amb el seu país.

Únicament afegir que s'ha de llegir amb una doble visió ja que si d'una manera confrontem l'eix esquerra vs. dreta, d'una altra confrontem l'eix nacional valencià vs. espanyol.

Paul Hawken, coautor del llibre Capitalisme Natural, definix el llibre com “un manifest de butxaca per a aquells que continuen preguntant-se com un xicotet grup de rics, oligarques poderosos, ha aconseguit nugar els cordons de les sabates del moviment valencianista”.

Este llibre per la seua pretenció d'arribar a tothom és curt i informal. Està destinat a ser una guia pràctica tant per als ciutadans activistes com per a qualsevol amb seriosos interessos a la política. Lakoff conta a l'inici del llibre que a les seues classes on ensenya l'estudi d'emmarcar, la primera cosa que fa és donar la benvinguda als seus alumnes amb un exercici. Este exercici és: No penseu en una gavina amb una rosa al bec! Penseu en qualsevol cosa menys en un gavina amb una rosa al bec. Mai ha trobat un alumne capaç d'aconseguir-ho. Cada paraula, com ara gavina o rosa, evoca un marc, el qual pot ser una imatge o altra referència del coneixement. Les gavines són ocells que sovintegen a les nostres platges, són menudes i d'un color grissenc, la rosa és una flor normalment de color roig, amb tall verd amb espines, desprén un intens perfum, està associada al romanticisme, i així endavant. La paraula gavina està doncs definida en relació amb el seu marc, i la rosa també. Recordem les teories de Saussure o Lacan: signe-símbol, significant i significat. La paraula es definix , doncs, lligada al marc. Quan nosaltres neguem el marc, el que estem fent és evocar-lo.

Lakoff aporta un exemple de Nixon, jo ho faré amb Camps. Quan el Molt Honorable va aparéixer als informes del jutge Garzón només una minoria el veia com a culpable, mentres que arran de les seues declaracions on va afirmar: “jo no he rebut cap regal”, tothom ha pensat que ell havia rebut regals. Ara als seus actes públics no falta gent que el recrimina els famosos trages, inclús demanant la seua dimissió. L'emmarcatge té a vore, doncs, amb l'anàlisi del lleguatge que encaixa, emmarca, la teua xarxa de pensament. Però no és només llenguatge. Les idees són la base, i el llenguatge porta eixes idees, les evoca.

El País Valencià té un pare fundador, Jaume I, els fills de l'exili o els fills de la madre patria durant la Guerra Civil, ofrena a la Geperudeta com la mare dels valencians i la Generalitat considera també fills d'esta terra els de les colònies de valencians arreu del món. Este ús metafòric del llenguatge es deu a que normalment identifiquem els grans grups socials, com les nacions, amb els més menuts i propers, com la família o la comunitat humana. Des d'este punt de vista és des d'on Lakoff establix una doble via d'entendre la societat: d'una banda el model del pare estricte, d'altra el model dels pares protectors.

El model del pare estricte considera que el món és un lloc perillós, i així ho serà sempre, perquè el pecat està present al món. El món és així mateix difícil perquè és competitiu. Sempre hi haurà vencedors i vençuts. Existix un bé absolut i un mal absolut. Els xiquets naixen roïns, en el sentit que ells només volen fer allò que els fa sentir bé, no el que és correcte. Per tant, ells han de ser duts pel bon camí. La mateixa disciplina que tu necessites per a ser moral és la que et permet de ser pròsper. Allò correcte està en perseguir el propi interés. Els mercats han de ser lliures perquè la mà invisible, teoria d'Adam Smith, els regula. Els programes socials són roïns perquè premien a qui menys s'ho mereix, perquè no s'ho guanya. I en política exterior, el Govern valencià es mou en este cas en clau nacional espanyola, com que Espanya és una autoritat moral i tothom els enveja ningú no ha de dir-los què fer perquè seria com si un mestre li haguera de demanar a l'alumne el permís quan vol anar al bany. Només les nacions infantils o les regions, pobres i inferiors, han de demanar permís perquè ells han d'exercir el seu interés propi, o siga el seu poder com a autoritat moral, i no fer-ho seria irresponsable.

Mentres que el model dels pares protectors és un model de gènere neutre. Els dos progenitors compartixen responsabilitats per a fer créixer els fills. S'assumix que els xiquets naixen bons i poden ser millors encara. El món pot esdevindre un lloc millor, i els nostre treball és que així siga. La faena dels progenitors és nodrir els seus xiquets i fer-los créixer de tal manera que nodrisquen a altres. L'imaginari d'este model engloba conceptes com la llibertat, les oportunitats, la prosperitat, la comunicació de doble sentit o la construcció de la comunitat humana on s'hi conviu.

Un 25 d'abril, tres manifestacions

El pròxim dissabte 25 d'abril, València acollirà l'estrena de dos manifestacions: A les 18:30, des de la plaça de sant Agustí, començarà la manifestació convocada per la plataforma 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència amb el lema Prenem els carrers per les llibertats dels Països Catalans. I a les 19:00, des de la plaça del Mercat Central, començarà la manifestació convocada per l'Associació Cultural i Republicana Constantí Llombart amb el lema Vinc-i-cinc d'abril de 2009, per la sobirania valenciana.

Però anem a pams i analitzem els què, qui i com d'estes convocatòries. Primer que res caldria puntualitzar que la tradicional manifestació del 25 d'abril és la convocada de manera unitària per Acció Cultural del País Valencià. I esta manifestació enguany se celebrarà el dia 9 de maig, cal no confondre-les.Manifestació Prenem els carrers per les llibertats dels Països Catalans.

Què és la plataforma 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència?

La plataforma la integren Endavant, Maulets, Cajei, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària. Autodefinits com Esquerra independentista consideren els Països Catalans com la seua nació.

Qui dóna suport a la convocatòria?

A banda de les pròpies entitats organitzadores també hi donen el seu suport el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, l'entitat juvenil Reviscola, l'Esquerra Anticapitalista, el col·lectiu Ca Revolta i els jóvens nacionalistes valencians del Bloc Jove.

Com s'espera que siga la manifestació?

Amb un marcat caràcter d'esquerres, la presència de l'ideal antimonàrquic, republicanista, independetista. Entre els assistents, molts dels quals vinguts de Catalunya i altres territoris, compartiran carrer les diverses tendències dels nacionalismes català, dels Països Catalans i valencià.

Fotografia: L'Esquerra independentista el 9 d'octubre de 2008.

Manifestació Vint-i-cinc d'abril de 2009, per la sobirania valenciana

Què és la plataforma ACR Constantí Llombart?

Esta associació té com a objectiu promoure un projecte sobiranista i republicà per al País Valencià, alternatiu a la III República Espanyola. El seu document més rellevant és "Per la sobirania del poble valencià i la seua plasmació legal: la Constitució Valenciana i la República Valenciana". Forma part de la Coordinadora del País Valencià per la República, és coorganitzadora del Tren Republicà.

Com s'espera que siga la manifestació?

Inciarà a caminar des de la plaça del Mercat Central, tot seguit s'enfilarà pel carrer Bosseria cap a la plaça del Tossal del barri del Carme, girarà pel carrer de Quart i finalitzarà a la plaça de santa Úrsula, baix les Torres de Quart, on es realitzarà un breu parlament.

Rita Barberá endeuta els contribuents valentins

Hui el Ministerio de Economía ha publicat, per primera vegades, les dades d'endeutament que situen el consitori de Rita Barberá com el més endeutat de l'Estat, després del de la capital espanyola. D'acord amb este document cada valentí deu 992 d'euros i el total acumlat pel municipi ascén a 801,4 milions d'euros.

La notícia és encara més rellevant si cap pel fet que ahir es produïa la firma del contracte pel qual València acollirà novament la Copa de l'Amèrica, en la seua 33a edició. La batlesa de la capital del Túria ho ha fet a colp de talonari i ha regalat la America's Cup Manager vora 10 milions de les nostres arques, ja que segons ha confirmat la sentència de la Cort de Nova York la preregata contactada no tindrà validesa i l'edició l'hauran de disputar només l'Alinghi contra l'Oracle.
Així, l'equip espanyol no entra en competició oficial, com ja asseguraven moltes veus que no han volgut ser escoltades pel consistori valentí. En resum, amb el contracte firmat per Rita Barberá s'han malbarat cabdals públics sense cap ressó mediàtic a l'ordre d'1 milió d'euros per dia d'unes preregates no oficials. I encara més, potser el contracte també incloga una segona preregata a l'octubre que pujaria la despesa fins als 18 milions d'euros.

On esta la II EOI-València?

El 6 de maig de 2006 l'aleshores diputat popular per Alacant, Antonio Clemente, assegurava que l'any 2007 la ciutat de València comptaria amb la segona Escola Oficial d'Idiomes amb una capacitat per a 10.500 alumnes. I l'any 2007, en comptes d'obrir portes, era el conseller d'ocurrències, Alexander Blackberry's Fountain, qui assegurava que les obres començarien el gener de 2008 per a inaugurar a mitjans del 2009. I també una més per a Castelló de la Plana i Gandia. A les seues declaracions deia textualment: "Hemos querido presentarlo ahora, coincidiendo con el 40ª aniversario, para que se tenga la certeza absoluta de que la nueva escuela se hará".

Enguany, fa dos anys de les declaracions de Font de Mora i tres de les de Clemente, amb el seu fa poc estrenat càrrec com a vicepresident primer de les Corts, i sembla que el PP torna a patir d'amnèsia. Per supost, hom sap que les màquines, que no sabem si han estat beneïdes pel Papa Benet XVI, no hauran començat per al pròxim juny. Però cap problema, ja que els populars ja varen prometre el mateix per al 2004, dins el seu programa electoral.

La realitat és que al nostre país hi ha una mitjana de vora 500.000 de ciutadans per EOI, sempre per baix de la mitjana estatal i de la recomanació de la Unió Europea. La I EOI-València, davant la precarietat de les seues instal·lacions i la sobredemanda de cursos, ha iniciat una campanya de recollida de firmes per a demanar que la II EOI-València es faça realitat. La seua ubicació se situa al Bulevard Sud però al solar només podem trobar una gran tanca de promoció de Rita Barberà on s'anuncia el projecte.