No penses en una gavina, ni en una rosa! (2a part)

Els partits espanyols porten als valencians anys d'avantatge en el que respecta a la creació de marcs de referència a l'Estat, també al País Valencià. Malgrat que Lakoff o contempla en l'eix esquerra-dreta nosaltres ho farem en el nacional espanyol-valencià. En el nostre cas cal tindre present que els partits espanyols porten anys d'avantatge als partits valencians. El PPSOE dóna suport als seus intel·lectuals, creen oportunitats per a ells als mitjans de comunicació. Els partits espanyols, a través dels seus think tanks, contemplen la importància d'emmarcar, i treballen com emmarcar cada tema. Ells treballen com establir estos marcs de referència, com mantindre unida la seua gent.

Per la seua banda, els valencians arrosseguen uns mites que no els permeten d'avançar. El primer d'ells ve de la Il·lustració i es formula de la següent manera: La veritat ens farà lliures. Si nosaltres simplement li contem a la gent els fets, com la gent està composada per éssers racionals, arribarà a les conclusions correctes. Però la realitat és ben diferent ja que si els fets no encaixen en els seus marcs, el marc es manté i els fets reboten.

El segon dels mites, també amb origen a la Il·lustració, diu així: És irracional anar contra els propis interessos. Per tant, una persona normal, que és racional, raonarà en favor del seu propi interés. Igualment que en el cas anterior el seu interés pot restar substituït pel seu marc de referència i per exemple votar al PP perquè s'identifica amb el discurs de “campe qui puga” o votar el PSPV-PSOE perquè s'identifica amb la seua imatge de partit d'esquerres. Ben present als nostres carrers és la frase que el millor és que unes eleccions guanye el PP per a fer diners i després guanye el PSPV-PSOE per a repartir-los.

Finalment, en tercer lloc trobem la metàfora que assimila la campanya política amb la campanya de màrqueting. Amb això el candidat queda identificat com el producte a vendre, i les seues posicions en els diferents temes com les característiques del mateix. Això ens porta a la conclusió que les enquestes solen determinar quines qüestions o candidats van endavant. Però això no funciona així. El PPSOE diu el que idealísticament desitja. Per tant, s'ha de prendre com a complement, però el treball de reemarcament és bàsic, si ja està fet tens molt de treball avançat. Això es coneix com el llenguatge orwellià, és a dir contradictori, que consistix en no dir el que vols fer sinó el que la gent vol escoltar. I els partits nacionals valencians, que dins el marc espanyol són els nacionalistes, patixen d'hipogonició, és a dir, careixen de conceptes definits amb una sola o un parell només de paraules. Els nacionals valencians actuen així a la defensiva, sentint-se atacats, però incapaços d'explicar-se degut a que només ho saben fer amb explicacions llargues o inclús redundants. Al revés que els partits espanyols, els partits valencians no pensen estratègicament.

Totes les valencianes i els valencians tenen ambdós models: el del pare estricte i el dels pares protectors, també el d'espanyol i valencià, malgrat que d'una manera passiva o activa.